dissabte, 29 d’octubre del 2011

Portella: Premi Tristaina (El Periòdic d'Andorra)

La Nit es queda a mitges

Correu electrònic Imprimeix PDF
  • El Fiter i Rossell i el Principat d'Andorra tornen a repartir sengles accèssits, i dos dels premis no es doten
A. L.
ORDINO

Els dos accèssits del Fiter i Rossell, Manuel Riera i Tessa Julià, flanquegen el ministre Esteve; a la dreta, la portaveu del jurat. Foto: TONY LARA
PeriodicSemblava que havia de ser la Nit del Fiter i Rossell. Així ho auguraven els trenta originals que havia rebut el premi, el degà dels guardons literaris nacionals i també el millor dotat, amb una sucosa bossa de 20.000 euros. Però no. A l'hora de la veritat, el jurat va decidir no dotar el Fiter i Rossell. Aquesta vegada, per falta de matèria primera no va ser, perquè les trenta novel·les que aspiraven al premi gros de la Nit constitueixen la participació més alta des que es convoca, el 1987. L'any passat tampoc no es va dotar, el Fiter i Rossell, però aquesta vegada el jurat ha sigut una mica més generós i ha repartit dos accèssits: el primer, per al Cosidor d'errates, de la barcelonina Tessa Julià (Matadepera, 1952), la història de l'ascens social d'un obscur, gris fill d'obrers del tèxtil a la Terrassa de finals del segle XX; el segon, atenció, per a 16 dies de vinagre i fang, novel·la negra del debutant Manuel Riera (Barcelona, 1959), veí de la capital i el primer autor de casa que ensenya la poteta pel palmarès del Fiter i Rossell des que Albert Salvadó se'l va embutxacar el 1999.

Està bé, en fi, que el jurat no doti un guardó si els originals presentats no donen la talla. Ara bé, caldrà també reflexionar sobre l'oportunitat que el Fiter i Rossell estigui dos anys seguits sense guanyador, amb la consegüent pèrdua de continuïtat, i reclamar dels promotors –el Cercle de les Arts, com a organitzador, i el ministeri de Cultura, com a patrocinador– que s'impliquin en la recerca d'originals premiables, incitant si cal autors de prestigi a presentar-s'hi com fan tots els premis literaris de l'univers. Especialment, si la dotació puja a 20.000 euros, un pessic que el situa entre el top ten de les lletres catalanes. Amb l'agreujant que aquesta sobtada caiguda de la qualitat dels concursants coincideix amb el canvi d'editor del premi: fins al 2009 el publicava Columna; l'any passat, el ministeri va tenir la bona pensada d'implicar-hi els segells nacionals, que en endavant havien de publicar el Fiter i Rossell. El 2010 no hi va haver ni accèssit, així que no hi va haver oportunitat. Els dos accèssits que sí que s'han donat aquest any tampoc no es publicaran.

Val a dir que el Fiter i Rossell no es va quedar sol: tampoc no es va dotar el Principat d'Andorra d'investigació històrica, que reparteix altres 20.000 euros. Hi va haver, això sí, accèssit per a Andorra, del medievo al 2.0, de Lorena Tortosa (València, 1982), prometedor estudi de camp sobre la comunicació política a les últimes eleccions generals. A diferència dels anteriors, Andorra, del medievo al 2.0 sí que veurà la llum. Pitjor fortuna van tenir el Manuel Cerqueda de novel·la curta, declarat desert tot i els deu originals a concurs –el jurat va ser implacable: «Cap ofereix prou qualitat, i en alguns casos s'observen fins i tot greus deficiències»– i el BIBM de divulgació científica, que no va rebre ni un sol text.

L'últim toc andorrà de la Nit el va posar el Tristaina de Periodisme, que va ser en aquesta ocasió per a Portella, la primera revista cultural homologable –posem que a Cadí-Pedraforca i totes les seves germanes– que es publica en aquest racó de món. La primera i l'única.

Entre la resta de premis, el Sant Carles Borromeu de contes se'l va embutxacar Fernando Noguera (Barcelona, 1949), per Tres trams de vida, i el 50è aniversari Crèdit Andorrà de Teatre, el també barceloní Octavi Egea (1946), per Els innocents. I atenció a Egea –premiat també amb l'Octubre i el Romea– el més professional dels autors guardonats d'aquesta edició. El Grandalla de poesia, en fi, va ser per a Josep Fàbrega (Súria, 1947), pel recull 40 dies i 40 nits, i el Sant Miquel d'Engolasters d'assaig literari, per al sabadellenc Jordi Marrugat (1978), per La poesia i l'alquímia.

Portella: Premi Tristaina (Forum.ad)

Els premis Principat d’Andorra i Fiter i Rossell queden deserts

nit-literaria1Aquest dijous al vespre ha tingut lloc a l’Auditori Nacional l’entrega de premis del 34è aniversari de la Nit Literària Andorrana, on els dos premis més importants, el Principat d’Andorra i el Fiter i Rossell han quedat deserts, i en el seu defecte s’han atorgat accèssits. L’accèssit al premi Principat d’Andorra d’investigació hitòrica, dotat pel Consell General ha estat de 10.000 euros més la publicació de l’obra per a l’anàlisi comunicativa de les eleccions generals del 2011 Andorra, del Medievo al 2.0.de Lorena Tortosa. El premi Fiter i Rossell de novel·la, dotat pel Ministeri d’Educació i Cultura ha lliurat dos accèssits de 7.000 euros cada un per a 16 dies de vinagres i fang de Manuel Riera, i per a El cosidor d’errades de Tessa Julià.

Una trentena d’obres es van presentar al premi Fiter i Rossell de novel·la, però finalment cap d’elles s’ha endut el premi de 20.000 euros dotat pel Ministeri d’Educació i Cultura. Sí que s’han atorgat, en canvi dos accèssits de 7.000 euros cada un. Manuel Riera, d’Andorra, ha estat premiat per la seva novel·la 16 dies de vinagres i fang, i Tessa Julià, de Terrassa, ha rebut el seu accèssit per El cosidor d’errades.

Pel que fa al premi Principat d’Andorra, no havia rebut la mateixa participació, ja que només hi havia quatre obres d’investigació històrica. El premi del Consell General ha quedat també desert i s’ha atorgat un accèssit a Lorena Tortosa per la seva anàlisi comunicativa de les eleccions generals anticipades de l’abril del 2011 i la idiosincràsia andorrana. L’obra titulada Andorra, del Medievo al 2.0. li ha suposat 10.000 euros i la publicació del treball.

Els catalans Octavi Egea i Josep Fàbrega han estat els guanyadors del premi de Teatre: 50è Aniversari Crèdit Andorrà i del Grandalla de Poesia, respectivament. El jurat ha triat com a guanyadores l’obra de teatre Els innocents, un treball amb perfil cinematogràfic i amb una trama intrigant, i el poemari 40 dies i 40 nits, que parla del camí a recórrer per arribar a l’esperança. En total, s’han presentat 19 obres de teatre i 17 de poesia. Els guanyadors han rebut 4.000 euros cada un.

Pel que fa al premi Sant Carles Borromeu de contes i narracions, dotat per BIBM amb 5.000 euros ha estat per a Fernando Noguera, de Barcelona. El premi Tristaina de periodisme, dotat per Andimesa amb 2.000 euros s’ha donat a la revista setmanal Portella, i el Sant Miquel d’Engolasters d’assaig literari, dotat per Joan Escaler amb 2.000 euros per a Jordi Marrugat, de Sabadell, per l’obra La poesia i l’alquímia.

Els premis BIBM de divulgació científica i el Manuel Cerqueda Escaler de novel·la curta han quedat deserts, en el primer cas per manca d’obres.

El Cercle de les Arts i de les Lletres del Principat d’Andorra organitza aquest certamen amb la col·laboració de l’entitat financera Crèdit Andorrà. D’aquesta manera, Crèdit Andorrà col·labora en la promoció de la cultura en llengua catalana i contribueix a oferir una plataforma de difusió als autors.

(Cliqueu per ampliar)

Portella: Premi Tristaina (BonDia), 2


Cliqueu damunt les imatges per ampliar-les


divendres, 28 d’octubre del 2011

Portella: Premi Tristaina 2011 (BonDia)


Tot i que no repartir-se els 20.000 euros, dotats pels ministeri d’Educació i Cultura, sí que han concedit dos accèssits valorats en 7.000 euros cadascun. Un d’ells ha estat per a l’obra 16 dies de vinagres i fang, de Manuel Riera, mentre que l’altre ha anat a parar a mans de Tessa Julià per El cosidor d’errades. Precisament Julià ha destacat que “és la meva primera novel·la d’adult” i que aquest reconeixement “em fa més fort per continuar endavant”.

D’altra banda, el Principat d’Andorra d’investigació històrica, que atorga el Consell General amb 20.000 euros, també s’ha quedat sense una obra guanyadora. En aquest cas, només han repartit un accèssit, de 10.000 euros, per a Andorra, del medievo al 2.0. Una publicació de Lorena Tortosa en què fa una anàlisi comunicativa entorn a les eleccions anticipades del 2011 i a la idiosincràsia andorrana.

Malgrat que els dos principals guardons de la Nit literària han quedat orfes, l’Auditori Nacional d’Ordino s’ha omplert per viure una nit de gala. Líquid Dansa, l’Esbart Dansaire de les Valls del Nord i el músic andorra Jordi Barceló han estat els encarregat d’amenitzar la vetllada.

Més premis

Al llarg de la nit, a més, s’han desvelat el nom de cinc guanyadors, corresponents a diferents premis. El Grandalla de poesia, dotat per Crèdit Andorrà amb 4.000 euros, ha estat per a Josep Fàbrega per 40 dies i 40 nits. L’autor del poema, molt feliç, ha vist realitzat un dels seus somnis: “Ja sóc on volia ser fa anys, guanyant un premi a la Nit literària.”

L’altre guardó que atorga aquesta entitat bancària, també amb 4.000 euros, el 50è Aniversari Crèdit Andorrà de teatre, ha anat a parar a l’obra Els innocents, d’Octavi Egea. L’anècdota de l’entrega d’aquest premi l’ha posat el mateix premiat, quan ha demanat a l’auditori si hi havia un director per poder a portar als escenaris l’obra amb la que acaba de guanyar, ja que “només són necessaris quatre actors”.

La revista semestral Portella ha estat la guardonada en el premi de periodisme, dotat per Andimesa amb 2.000 euros. El jurat va voler encoratjar el col·lectiu a continuar amb la tasca que estan fent fins ara de difusió de la cultura i a mantenir “la qualitat artística i creativa”. Una petició que va ser recollida pels responsables de la publicació.

Finalment, el Sant Carles Borromeu de contes i narracions, dotat per Banca Internacional Banca Mora amb 5.000 euros, va anar a parar a Fernando Nogera que ha presentat Tres trams de vida, i Sant Miquel d’Engolasters d’Assaig Literari, dotat per Joan Escaler Calva amb 2.000 euros, va ser per a Jordi Marrugat amb l’obra La poesia i l’alquímia.

Dos deserts i sense accèssit
A l’altra banda de la moneda, el Manuel Cerqueda Escaler de novel·la clàssica, atorgat per Andbanc Grup Agrícol Reig, i el premi Banc Internacional Banca Mora de divulgació científica que han quedat deserts.

En el primer cas, el jurat ha considerat que “no hi havia cap obra que oferís qualitat suficient per ser premiada”, mentre que en el segon cas, per falta de propostes, ja que no s’ha presentat ninguna obra.

Reconeixements

Durant l’entrega de premis també hi ha hagut moment per als reconeixements. Aquest any, el Cercle de les Arts i les Lletres   ha volgut homenatjar tres homes per la seva implicació en el món de la cultura i les lletres.

Els primers van ser Pere Basolí i Enric Palmitjavila per tota la feina que han fet al llarg de la seva trajectòria dins el món de la cultura i les lletres. Tant Basolí com Palmitjavila es van quedar sorpresos d’aquest reconeixement i van assegurar que seguiran treballant.

L’últim en rebre el seu homenatge ha estat Enric Sabaté, que en trobar-se fora del país no ha pogut assistir i ha delegat la recollida de la placa a la seva neboda. Tot i això, ha expressat, mitjançant una carta, el seu agraïment pel detall.

En total, la 34a edició de la Nit literària, que s’ha mantingut sense el sopar, ha repartit 41.000 euros en premis i ha emplaçat a retrobar-se en la propera edició, que es farà a la Massana.

Portella: Premi Tristaina de Periodisme (Diari d'Andorra)

ESDEVENIMENTS

El Fiter i Rossell torna a quedar desert

Quatre dels nou guardons de la Nit Literària, que distribueix uns 60.000 euros, queden sense atorgar




A. Doral - Ordino - 28/10/2011


Per segon any consecutiu queda desert el premi Fiter i Rossell de novel·la, convocat en el marc de la Nit Literària i dotat pel ministeri de Cultura amb 20.000 euros. En un cartell on quatre dels nou premis han estat declarats igualment deserts.
 
Els jurats, això sí, han repartit accèssits a tort i a dret. Començant pel de novel·la: de la trentena d’obres presentades el jurat no va considerar cap a l’altura, però sí que dues fregaven la qualitat necessària i va fer recaure dos premis de consolació (7.000 euros cadascun) en 16 dies de vinagres i fang, de Manuel Riera Martínez (Andorra), i El cosidor d’errades, signat per Tessa Julià Dinarés (Terrassa).
En la mateixa estela, el Principat d’Andorra d’investigació històrica no va donar el premi a cap dels quatre originals presentats, però sí un accèssit de 10.000 euros, la meitat de la dotació, al treball Andorra, del medievo al 2.0, una anàlisi de la comunicació al voltant de les eleccions anticipades del 2011 i la idiosincràsia andorrana, segons la descripció del jurat. Està signat per Lorena Tortosa Guerrero.

Pel que fa al Grandalla de poesia, Josep Fàbrega (Súria, 1947) va ser premiat pel poemari 40 dies i 40 nits, una mena de travessa pel desert i camí de desànim i esperança. Competia amb 16 originals més, mentre que el premi 50 aniversari de Crèdit Andorrà de teatre (tots dos dotats per l’entitat bancària) va rebre 19 obres a concurs. El jurat en va triar Els innocents, d’Octavi Egea (Barcelona, 1946). Una peça ambientada a Praga als anys noranta i de trama política.

El Sant Carles Borromeu de contes el va obtenir el barceloní Fernando Noguera Ballesta i el Sant Miquel d’Engolasters d’assaig literari, el sabadellenc Jordi Marrugat, pel treball La poesia i l’alquímia.
El Tristaina de periodisme va anar a parar a la revista semestral que edita el col·lectiu Portella, amb dos números publicats fins al moment.  

Finalment, van quedar deserts el BIBM de divulgació científica, per al qual ja no hi havia candidats, i el Manuel Cerqueda de novel·la curta, al qual optava una desena de treballs.

Cerimònia a Ordino

Els guardons es van lliurar en el marc d’una cerimònia –per segon any, sense sopar de gala– celebrada a l’Auditori Nacional. Un acte presentat per Irina Robles i esquitxat per les intervencions de la companyia Líquid Dansa i l’esbart de les Valls del Nord, en un espectacle esforçat, tot i que, finalment, innecessàriament llarg, que va cloure –el millor de la nit– el pianista Jordi Barceló

El president del Cercle de les Arts i de les Lletres, Joan Burgués, va prometre una 35a edició, la propera, que se celebrarà a la Massana i que es renovarà en la convocatòria: fent gala de modernitat, els originals seran admesos en format electrònic. Confia d’incrementar així la participació

Però la manca de participació no ha estat, en línies generals, el que ha deixat els premis deserts, a excepció del de divulgació científica. Les actes dels jurats reflectien la manca de qualitat detectada. En el cas del de novel·la curta, parlava de “fins i tot deficiències en l’estructura” de les obres i el jurat del Fiter i Rossell, tot i reconèixer el valor dels accèssits, recomana “més elaboració” de les novel·les per ser publicades

Els autors guardonats van passar per l’escenari de l’Auditori per agrair els premis com és de rigor. Lorena Tortosa –que va exercir com a periodista al Principat– va aprofitar per recomanar que es professionalitzi la comunicació política al país, “per fer les institucions més properes al país”. Tessa Julià va assegurar que el reconeixement li “dóna forces” per seguir escrivint i Manuel Riera va admetre la bona capacitat crítica dels jurats que van valorar la seva obra. Octavi Egea va confiar a tenir una altra nit memorable quan s’estreni la seva obra i Josep Fàbrega va aprofitar per llegir dos dels seus poemes. Tots comencen amb la paraula plou.

Premi Tristaina de Periodisme 2011

http://photos-f.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-ash4/248174_10150196969803143_357667523142_7146447_4182568_a.jpgAhir, en un acte que va tenir lloc a l'Auditori Nacional d'Ordino, se'ns va fer lliurament del Premi Tristaina de Periodisme de la 34 Nit Literària Andorrana.

Aquest premi ens fa moltíssima il·lusió perquè no només valora la feina que ja hem realitzat sinó que també ens anima a seguir fent-te molta més i encara de més qualitat.

L'impuls moral és el que més compta, evidentment. Però l'ajut econòmic que representa el premi també ens servirà per seguir treballant en bones condicions.

Cal recordar que la revista s'impulsa des del Col·lectiu Portella, que és una associació sense ànim de lucre. Això vol dir que qualsevol ingrés (subvencions, venda, publicitat, premis, etc.) reverteix únicament en la realització de la pròpia revista.

Així doncs, i en nom de tots els membre del col·lectiu, moltíssimes gràcies!

diumenge, 16 d’octubre del 2011

Article de Marià Cerqueda a 'Viure als Pirineus'

Amor propi

A principis del mes passat, Ómnium Cultural va tenir a bé concedir-me el premi mossèn Albert Vives de periodisme, donat que ja fa algun dia  que vostès i jo ens trobem en  aquest racó del Viure. No deixa de ser una sorpresa que et premiïn especialment per fer alguna cosa amb la que has gaudit d’allò més. I com que tot plegat m’ha pujat força l’ amor propi, (ja no vaig tan geperut com de costum) aprofito l’avinentesa per donar les gràcies, a Ómnium, a aquesta casa que m’acull (El Viure), i especialment a vostès, els lectors (i no m’ allargaré més en els agraïments, que no acabaria).

Val a dir que desprès del lliurament d’aquests premis a Organyà, durant l’actuació de la Sonsoni, el grup liderat per en Pep Lizandra va cantar, entre d’altres peces, el Gall Negre. Curiosament aquesta cançó em va servir per concloure el primer article que vaig fer pel Viure, on suggeria que per tal de donar a conèixer algun dels molts pobles de la comarca que han quedat abandonats, - i per extensió a tots nosaltres- potser pagaria la pena fer arribar aquesta coneguda cançó, originària de Solanell, a en Bruce Springsteen, per a que en fes la seva pròpia versió.
          
Ja fan gairebé deu anys d’aquell article i, el Gall Negre ha gaudit dels seus moments de glòria. Evidentment, no de la mà del Boss, però si que l’hem pogut escoltar en un episodi de la sèrie d’èxit Ventdelplà, i s’ha donat a conèixer arreu del país gràcies al Pont d’Arcalís. El millor de tot plegat es que paral·lelament al recorregut musical del Gall, l’ amor propi a casa nostra també ha pujat. I per què m’atreveixo a fer aquesta afirmació tan rotunda, donat que amor propi i Pirineus semblen termes que no van gaire de la mà? L’aparició d’un bon grapat de publicacions, que parlen de casa nostra com ara el Viure, Belluga’t, la revista  Cadí Moixeró, la Portella,  entre d’altres, en són un bon exemple. En volen d’altres? El gran nombre de llibres publicats de deu anys ençà, que ha culminat amb la creació de l’associació d’escriptors del Pirineu. L’aparició  de la mostra de cinema Picurt, la consolidació dels acordionistes d’Arsèguel o la trobada de trobadors a Bescaran, on gairebé hi ha fet les beceroles la molt coneguda actualment, Anna Roig. I que me’n diuen de l’afecció en vers les rutes de muntanya, que apleguen a gent d’arreu  i que sota el nom genèric del circuit  Fer,  acullen  (de moment) les proves de Noves de Segre, Aristot , Estana i Organyà? Aquestes raons (i moltes més  que em deixo) em fan pensar que ens estimem casa nostra. Un sentiment que no ens anirà gens malament, per si de cas les coses (i tal hi com ho pinten pot ser que sigui així) acaben per anar maldades.